Tarragona projectarà un documental sobre Gaudí i Jujol

El pròxim 10 de març l’Ajuntament de Tarragona projectarà el documental «Jujol-Gaudí: Dos genis de l’arquitectura«. La projecció es realitzarà al Teatre Metropol, obra del mateix Jujol, a les nou de la nit. El documental vol, segons els seus productors, «esdevenir una peça més que col·labori en el coneixement i difusió del genial trencadís d’aquestes dues figures de l’arquitectura«. Les entrades pel visionat de la pel·lícula són gratuïtes, però cal invitació.

 

El film compta amb la participació de diverses personalitats del món de l’arquitectura i l’art. Entre elles, destaquen l’arquitecte i ex-president dels Estudis Gaudinistes Toshiaki Tange, l’arquitecte Oriol Bohigas, el professor i actual director de la Cátedra Gaudí Juan José Lahuerta i el fill de Jujol, Josep Maria Jujol, Jr. El documental és una producció de SAGASSE SL i ha estat dirigit per Luis Campo Vidal.

 

Sinopsi

 

Des de fa anys les portes del Modernisme obren cada dia per explicar als seus visitants les claus d’aquest moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX. Seguirem diversos guies prenent com a fil conductor una comparativa entre dos dels referents indiscutibles en l’estudi del Modernisme català: Gaudí i Jujol. Dos genis coetanis d’aquest moviment, però que van desenvolupar llenguatges propis i únics -anomenats gaudinians i jujolians-, al marge dels corrents estètics. Dues ments brillants que van col·laborar en les obres més emblemàtiques: Casa Batlló, Pedrera, Park Güell, Colònia Güell, Sagrada Família i van anticipar el camí de l’arquitectura moderna.

 

 

Llegiu més sobre aquesta notícia al web de Teatres de Tarragona

130 anys de l’única obra de Gaudí a Tarragona

Tarragona alberga una desconeguda joia gaudiniana que aquest 2017 celebra el seu 130è aniversari: l’altar del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Es tracta, segons alguns experts, de la primera obra de l’artista; dissenyada quan encara era estudiant i finalitzada després de la benedicció del temple, l’any 1879.

 

Antoni Gaudí, fill de Reus, tenia una gran vinculació amb el Camp de Tarragona; però aquesta és la seva única obra construïda a la contrada. L’encàrrec va sorgir arrel que la seva única neboda, Rosa Egea Gaudí, ingresses al col·legi de Jesús i Maria de Tarragona. Gaudí, que era el tutor legal de la noia d’ençà la mort de la seva mare; va proposar a l’escola fer l’obra com a agraïment i també per fer front a les despeses de la seva neboda.

 

Una obra injustament desconeguda

 

La inauguració de la capella es va celebrar el 7 de desembre de 1879 i va estar oficiada pel canonge i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, Joan Grau Vallespinòs. El sacerdot, natural de Reus com Gaudí, va mantenir una certa amistat amb l’arquitecte i li encarregà la construcció del Palau Episcopal d’Astorga quan, set anys després, va ser nomenat bisbe de la ciutat lleonesa.

 

Així doncs, tot i que força desconegut, l‘altar gaudinià de Tarragona té un paper clau en la trajectòria de l’arquitecte. A més, és una obra singular i única a la comarca que va veure néixer l’arquitecte. En aquest sentit, són molts els qui reclamen una major atenció i difusió d’aquesta obra. Segons informa el DiariMés, el Bisbat de Tarragona estaria estudiant algun tipus de celebració coincidint amb els 130 anys de l’altar.

 

El canonge Antonio Martínez Subies, responsable de l’església i del patrimoni artístic de la Catedral de Tarragona, ha recordat que la capella «és un espai de culte que obre les seves portes als fidels i que el més important és la seva funció religiosa»; però també ha afegit que «els tarragonins són els primers ignorants» de l’obra, i que caldria donar a conèixer més el llegat de Gaudí a la ciutat. «Qui té les prerrogatives és l’Ajuntament i la propietat, l’Arquebisbat, i ens hauríem de posar d’acord per poder fer visites en dies concrets», ha subratllat el canonge.

 

L’obra primerenca de Gaudí

 

L’altar del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, coneguda popularment com l’esglèsia de Jesús i Maria, està elaborat amb alabastre i marbre. Al frontal, l’altar presenta tres àngels en relleu sobre un fons blau i estrelles daurades, emmarcats en columnes blanques.

 

A la part posterior es troben dues escales que condueixen a un ostensori cilíndric elevat realitzat amb fusta daurada i amb dos àngels a banda i banda. L’ostensori va ser destruït durant la Guerra Civil, i el que es pot admirar ara és obra de Ferran Catellarnau. Al 1936 també van desaparèixer una imatge de la Verge, el sagrari i el manifestador; així com uns sitials que també havia ideat Gaudí.

 

Segons el Consell del Modernisme de la Ciutat de Tarragona, en acabar la guerra, no tot es va refer seguint la idea de l’artista. És el cas de l’actual cúpula superior, que avui dia és semiesfèrica, i que Gaudí va projectar per ser de forma parabòlica. També falten alguns relleus en la part frontal de les portes.

 

Altar Gaudí Tarragona 2

 

Llegeix més d’aquesta notícia al DiariMés.

Fotografia superior de Cristina Aguilar i inferior d’Alberich Fotògrafs.

La Casa Vicens abrirá sus puertas en otoño

MoraBanc, los propietarios de la Casa Vicens desde 2014, planean abrir al público el edificio de Gaudí este otoño. Será la primera vez que esta primera obra de Antoni Gaudí se exhiba, ya que los últimos 130 años ha sido una residencia particular. La Casa Vicens es el único edificio gaudiniano Patrimonio de la Humanidad que todavía no era visitable. El inmueble recibió esta consideración de la UNESCO en el año 2005, junto con otros edificios de Gaudí como la Sagrada Familia, la Cripta Güell o La Pedrera.

 

Los responsables del inmueble esperan recibir 150.000 visitantes al año, una cifra mucho inferior a la de otras obras de Gaudí, pero que se enmarca en un modelo de turismo sostenible que Casa Vicens quiere potenciar. El objetivo es que el aforo se limite a unas 25-50 personas cada 30 minutos; y que no se superen las 500 visitas diarias. Aún no se ha hecho público el precio de las entradas, pero rondarán los 12 o 23 euros. La rehabilitación de la Casa Vicens ha costado unos 4 millones de euros y ha sido encargada a José Martínez Lapeña, de Martínez Lapeña-Torres Arquitectes.

 

Casa Vicens 2

 

El edificio está situado en la calle Carolines 24, en el barcelonés barrio de Gràcia, y es la primera casa proyectada por Gaudí. Fue un encargo del industrial Manel Vicens en 1883, cuando Gaudí tenía tan sólo 31 años. Los Vicens eran propietarios de una fábrica de cerámica (de ahí el característico embaldosado de la fachada) y deseaban una segunda residencia veraniega para la familia. El edificio fue adquirido en 1899 por la familia Herrero-Jover, sus propietarios hasta la fecha.

 

El proyecto museológico de la Casa Vicens (que reproducimos a continuación) correrá a cargo de Marta Antuñano; y la dirección del inmueble la llevará a cabo Joan Abellà.

 

Preservación y recuperación de la obra de Gaudí

 

El objetivo principal de la propuesta museológica de la Casa Vicens es recuperar y poner en valor la obra original de la casa proyectada por Antoni Gaudí entre los años 1883 y 1885, dado que el edificio y la finca han sufrido varias transformaciones desde su primera construcción.

 

Durante los más de 130 años de historia de la casa, el edificio se ha convertido en un reflejo inmediato de las transformaciones y cambios en la vida familiar de sus residentes y de las modificaciones urbanísticas municipales. Uno de los cambios más significativos se produjo en 1925, cuando la casa de veraneo fue ampliada por encargo de la familia Jover, propietaria de la casa desde 1899, para convertirla en su residencia habitual.

 

El proyecto de reforma fue proyectado por Joan Bautista Serra de Martínez (1888-1962) -arquitecto con quien Gaudí tenía amistad- y contó con su visto bueno. En aquellos momentos, la Casa Vicens pasó de ser una casa unifamiliar a acoger tres viviendas, uno por planta. La imprescindible construcción de una nueva escalera para acceder a los tres pisos, conllevó la desaparición de la escala original de la obra de Gaudí. El ensanchamiento de la calle de les Carolines, que se llevó a cabo al mismo tiempo que se ampliaba la casa, conllevó también una modificación significativa del acceso a la casa.

 

Casa Vicens

 

Con esta ampliación, el inmueble aumentó prácticamente el doble de su superficie. Como, paralelamente, el jardín también fue ampliado hasta el límite con la actual avenida del Príncep d’Astúries, la propiedad de la Casa Vicens llega entonces a su momento de máxima expansión (foto). A partir de 1935, la casa sufre varias modificaciones hasta 1964, año en que la finca alcanza el estado en que ha llegado a nuestros días.

 

Con el objetivo de mantener al máximo el rigor histórico y científico, el equipo del proyecto ha consultado diferentes fuentes documentales de información de la época para ser el máximo fiel posible al proyecto original.

 

La visita a la casa será completada con una exposición permanente, que girará en torno a los tres ejes siguientes: la historia de la Casa Vicens; la Casa Vicens como imprescindible manifiesto de la obra de Gaudí; y la casa en su contexto social, cultural y artístico. La Casa Vicens contará también con un programa de exposiciones temporales y unos programas con actividades culturales y educativas para todos los públicos.

 

Lee más de esta noticia en El País.es o en la web de la Casa Vicens.