La Sagrada Familia tendrá culto habitual

A partir del 9 de julio la basílica de la Sagrada Familia comenzará a ofrecer semanalmente una misa internacional cada domingo. La celebración, que hasta ahora tenía lugar en la Cripta, pasará a la basílica con los mismos horarios que hasta ahora y se hará en catalán, castellano, inglés e italiano. Se trata de una iniciativa del arzobispo de Barcelona, Juan José Omella.

 

Cada domingo, a las 8.30 horas, la Sagrada Família abrirá sus puertas para aquellos que quieran celebrar la eucaristía. A partir de las 9.10 horas, se limitará el acceso al templo para evitar el movimiento de personas durante la celebración de la misa. Una vez terminada, el templo se abrirá de nuevo a los visitantes.

 

En total podrán asistir a la Misa un máximo de 700 personas sentadas y 2.000 que quedarán de pie. La misa dominical se mantendrá ininterrumpidamente durante todo el verano. Además, de cara al mes de octubre se prevé incorporar también a los domingos la misa vespertina, que tendría lugar hacia las 20.00 horas sustituyendo así la misa que actualmente se celebra a las 20.15 horas en la Cripta.

 

Más información en infoCatólica.com

És Gaudí qui apareix a les imatges de TV3?

imatges inèdites gaudí

El programa 30 minuts de TV3 ha emès unes imatges inèdites en les quals es veu un home que podria ser Antoni Gaudí. Es tractaria de les primeres imatges en moviment de l’arquitecte. El vídeo es van rodar el 1925, un any abans de la mort de l’artista, i les ha recuperat la cadena catalana per un especial sobre la Sagrada Família. Tot i això, són molts els experts que s’han posicionat en contra de la teoria que l’home amb barret que apareix a les imatges sigui Gaudí.

 

Les imatges són obra de Joan Munné, un dels tres ebenistes que treballava amb Gaudí. Munné va gravar la pel·lícula durant la seva boda a Montserrat, a la qual l’arquitecte estava convidat. Va ser una de les seves darreres aparicions públiques que denoten l’amistat entre els dos homes.
La filmació va ser verificada per la germana carmelita de Sant Josep, Montserrat Rius, que va conèixer Gaudí quan era novícia. Rius, ja morta, va certificar l’any 2002 que l’home que apareixia a les imatges que ara s’han emès era, sense cap mena de dubte, Antoni Gaudí.

 

Després de 17 anys darrere la gravació, TV3 ha obtingut el beneplàcit dels descendents de Munné per emetre les imatges. Les cintes han passat els darrers 92 anys a la nevera de la família de Frederic Fargas Teixidó, l’actual propietari de la cinta i besnét de Joan Munné.

Amb el títol Compte enrere, el documental, es va emetre el diumenge 18 de juny al vespre a la televisió autonòmica catalana. El reportatge és obra de Roser Oliver i Carles Señalada i està disponible on-line al portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fins el 25 de juny.

 

 

Dubtes sobre l’autenticitat

 

Alguns experts i historiadors ja s’han posicionat en contra de l’afirmació que Gaudí és l’home del barret. Mn. Jaume Aymar, historiador i prevere, aporta els següents arguments, recollits per Radio Estel, per negar-ho:

 

1 – Gaudí, ja de jove, es resistia molt a deixar-se fotografiar. La majoria de les fotos que se’n conserven, llevat de la del títol d’arquitecte, es van prendre sense que pràcticament se n’adonés. Si en alguna havia de posar, com la del grup d’erudits catalans i rossellonesos al claustre de la catedral d’Elna (1883), ho feia a desgrat i surt mig d’amagat.

2 – El senyor que a la filmació avança cap a la càmera, confiat i somrient, és un personatge alt i corpulent, elegant i que camina lleuger. El 1925, Gaudí ja vivia a la Sagrada Família, consagrat a la construcció. Vestia pobrament, era un ancià més aviat magre, una mica carregat d’espatlles i caminava pausadament (portava les cames embenades).

3 – La forma del front d’aquest senyor és diferent de la de l’arquitecte. També són diverses les faccions. L’any 1924 Gaudí apareix descobert a la processó de Corpus i té molt menys cabell que el senyor del fotograma del 1925. Aquest home de la pel·lícula porta la barba ben retallada i Gaudí la tenia molt més blanca, poblada i desastrada.

4 – No obstant això, en una seqüència del documental es veu un altre personatge passant ràpidament que fa pensar en Gaudí i que no sembla el mateix que camina cap a la càmera.

 

L’any passat, per aquestes dates, també es van publicar unes fotografies de l’any 1917, on es veia un personatge que es va identificar amb Gaudí en el moment d’entrar a la Universitat de Barcelona. Ben analitzades, es va desmentir que fos l’arquitecte. La fama de Gaudí és tal que podem crear-ne rèpliques fictícies.

 

Llegiu més sobre el debat en aquest article de LaVanguardia.com

Llegiu més d’aquesta notícia al web del Diari ARA

Llegiu els arguments de Mn. Jaume Aymar al web de RadioEstel.cat

Els millors experts en Caravaggio es reuneixen a Montserrat

L’Abadia de Montserrat, amic institucional de la nostra associació, acull el divendres dia 2 i el dissabte dia 3 de juny les Jornades d’Estudi ‘Caravaggio a Montserrat’. L’acte s’organitza a pocs mesos que el «Sant Jeroni Penitent», l’única obra de l’artista italià que es conserva a Catalunya, viatgi a Milà per la mostra més gran celebrada mai del pintor renaixentista. Les jornades coincideixen també amb els 100 anys que l’obra va arribar a Montserrat de la mà del Pare Bonaventura Ubach, que l’havia adquirit en una subhasta a Roma sense saber-ne l’autoria.

 

L’obra va arribar al monestir benedictí el 22 d’abril de 1917. En un principi l’obra es va atribuir a José de Ribera, i no va ser fins l’any 1943 quan un dels més importants caravaggistes, Roberto Longhi, va publicar un article amb el dibuix del quadre de ‘Sant Jeroni penitent’, que ell mateix havia fet al seu bloc de notes el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta en què el Pare Ubach el va comprar. Arran d’aquesta descoberta, el 1951 s’exposa l’obra per primer cop a Milà com un Caravaggio.

 

Desvelant els secrets del Caravaggio de Montserrat

 

Entre els ponents de les jornades ha participat Rossella Vodret, que ha presentat algunes de les conclusions de la seva investigació sobre el Sant Jeroni penitent de Montserrat. Vodret ha esxplicat que, a diferència del que es va pensar en un principi, el quadre no conserva la tela original, sinó que va ser reentelat. Montserrat vol reivindicar amb aquest simposi la importància d’aquesta obra de Caravaggio, que està entre les quatre úniques pintures de l’artista que hi ha a l’estat espanyol.

 

Rossella Vodret ha detallat que ha descobert qüestions interessants com ara que hi ha «algunes incisions a la pintura que l’acosten a altres obres del mateix període, com Sant Jeroni Borghese, i també reflecteix les característiques de la manera de treballar de Caravaggio, que va treballant directament sobre la tela». També ha ressaltat altres aspectes que es plasmen en l’obra com «una pinzellada ràpida i molt impressionista».

 

En l’estudi liderat per Vodret també es desprèn que l’obra Sant Jeroni penitent es va preparar sobre una tela més rosada i terrosa, a diferència de les preparacions més fosques que habitualment feia Caravaggio. Tot i que és una tècnica singular, no és inèdita, ja que també l’havia utilitzat per altres quadres com El sacrifici d’Isaac.

 

Aquesta nota s’ha elaborat parcialment amb un article de Mar Martí recollit al NacioDigital.cat i que podeu consultar en aquest enllaç