Conferència de Concepció Peig a la Universitat de Barcelona

La Vicepresidenta d’Amics de Gaudí, Concepció Peig, impartirà una conferència sobre l’arquitecte Elías Rogent a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el pròxim 7 de juny. L’acte s’engloba en les jornades “Elias Rogent i Barcelona: Arquitectura, patrimoni i restauració”, que tractaran la figura i obra de l’artista català. L’esdeveniment, que se celebrarà entre el 6 i el 7 d’aquest mes, està organitzat per la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar, i compta amb el patrocini de la Diputació de Barcelona.

 

La xerrada de Concepció Peig està titulada “Manuscrit inèdit (1893-1895) d’Elias Rogent. Memòria dels treballs de restauració realitzats a Santa Maria de Ripoll (1862-1893)” i es realitzarà el dia 7 de juny de 10.35 a 11.15 del matí a l’Aula Magna de la UB, obra del mateix Rogent. Peig, a més, forma part del comitè científic de les jornades, que compta amb la participació d’acadèmics i experts com Jaume Aymar, Mireia Freixa i Jordi Rogent.

 

Les jornades

 

Durant la realització de les jornades es desenvoluparan 3 taules, d’una durada de 2 hores i formades per 4 participants cada una d’elles. El temps d’exposició de cada ponent serà de 20 min. Després de les comunicacions dels 4 ponents, s’obrirà el temps de preguntes i debat d’un màxim de 40 min, gestionat pel mateix moderador.

 

 

Les jornades tenen com a objectiu aprofundir en el llegat de l’arquitecte, historiador i restaurador Elias Rogent dins del context de la Barcelona del segle XIX. El fil conductor girarà principalment entorn de dos conjunts fonamentals dins la trajectòria de Rogent, i alhora imprescindibles per al creixement urbanístic de la ciutat: l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar.

 

Elías Rogent, l’arquitecte

 

Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció. Rogent estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Col·legi de Carreres. El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja. Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya; l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica.

 

Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid. Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics, que el consideraren capacitat per a continuar la carrera a nivell del tercer curs. Foren els seus mestres allà Juan Miguel de Inclán, Narcís Pascual i Colomer i Aníbal Álvarez.

 

Obtingué el títol d’arquitecte el 1848. Havent tornat a Barcelona, guanyà la càtedra de topografia a l’Escola de Mestres d’Obres i començà l’exercici de la professió amb el projecte de la resclosa de Vallvidrera, la carretera de Sarrià a Rubí, la presó de Mataró (1858, primera de l’Estat espanyol segons el sistema panòptic).

 

Féu els Magatzems Generals del port de Barcelona (1877), primer edifici totalment d’obra vista, un projecte no realitzat de Capitania General, els xalets del marquès de Salamanca als jardinets del Passeig de Gràcia i, per al mateix client, més de seixanta habitatges a Madrid, a l’anomenat Barrio de Salamanca, bastits amb mà d’obra catalana.

 

És autor també del Seminari Conciliar de Barcelona (1878), s’encarregà de la direcció de les obres de l’Exposició Universal del 1888 i féu nombrosos projectes de restauració de monuments, entre altres el de Santa Maria de Ripoll (1886), el de la catedral de Tarragona en col·laboració amb August Font (1884, no realitzat) i el del monestir de Sant Cugat del Vallès.

 

Amb tot, la seva obra més important és la Universitat de Barcelona (1863-89), edifici en què demostrà el seu domini de l’arquitectura neomedieval amb adjunció d’elements protorenaixentistes. Fou catedràtic i primer director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1871-89) i acadèmic de Sant Jordi. Publicà monografies sobre Sant Cugat del Vallés (1881) i Santa Maria de Ripoll (1887).

 

Més informació al web de les jornades

 

Aquest post ha estat elaborat a partir de textos de l’organització de les jornades i d’Enciclopèdia.cat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *