Gaudí o Berenguer?

La historiadora de l’art Beli Artigas Coll reflexiona sobre l’autoria de la Capella de Sant Joan de Gràcia, darrerament atribuïda a Gaudí. L’experta sosté que l’oratori no és obra de l’arquitecte reusenc, si no del mestre d’obres Francesc Berenguer (1866-1914).

 

Des d’Amics de Gaudí, hem volgut compartir aquest punt de vista amb els nostres socis i lectors amb l’objectiu de fomentar el debat i reflexionar sobre aquest afer. A continuació, reproduïm l’article íntegrament, que també pot consultar-se al blog CRITICART.

 

Encara Gaudí i Berenguer. Àngels, creus, mossaïc, cal·ligrafia i estudis forenses

 

captura-de-pantalla-2016-11-18-a-les-15-34-15

 

Amb aquesta fotografia del Panteó Regordosa al cementiri de Montjuïc de Barcelona, un projecte de Francesc Berenguer realitzat l’any 1895 per a la família Burés Regordosa, vull mostrar com els àngels, les creus i la cal.ligrafia, són elements recorrents a l’obra de l’arquitecte ja des dels seus primers anys.

 

Potser no cal arribar a la polèmica que va sorgir l’any 1929 entre defensor i detractors de Gaudí, entre els arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família (Sugranyes i Quintana) i el crític d’art Joan Sacs (pseudònim del pintor Feliu Elias), un tema molt interessant i que es mereix un article, però tampoc podem caure a la trampa que TOT és obra d’Antoni Gaudí.

 

En el seu moment i al seu voltant, hi havia altres grans arquitectes i artesans, com Francesc Berenguer i Mestres i Josep Maria Camps i Mestres, protagonistes de l’article de fa uns dies, i d’aquest.

 

Que Francesc Berenguer i Mestres va ser un dels principals col.laboradors de Gaudí ningú ho nega, i els documents ho corroboren, com aquest apunt que es conserva al fons Benguer a  l’Arxiu del Coac on podem veure uns comptes de l’arquitecte en els que llegim: Dia 27. Felip, Pascual (que es refereix a l’arquitecte Pascual Tintores, arquitecte municipal de Gràcia, pel que treballava com a deliniant Berenguer, i que moltes vegades li firmava els seus projectes, com per exemple la Casa Burés), i Gaudí.

 

2016-11-14-10-03-30

 

El passat 28 de setmbre de 2016 a El Periódico, i el dia 6 d’octubre de 2016 a La Vanguaria es publicaven les notícies «La Plaça de La Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí i  “Gaudí. Les obres i fotos inèdites” respetivament, on es feia referència a alguns dels “descobriment” que s’havien fet públics durant el II Congrés mundial sobre Antoni Gaudí.

 

gaudi_1878
Entre aquests “descobriments” destacaven la “fotografia en color” d’un  jove Antoni Gaudí, realitzada a l’estudi de Leopold Rovira de Barcelona, fotògraf que tenia taller a la Rambla del Centre núm. 37 des de l’any 1867.

 

ram34

 

El senyor Jové, descobridor de la “foto” a la xarxa, data aquesta imatge del “suposat” Gaudí en l’any 1878, quan l’arquitecte comptava amb 26 anys. Per avalar aquesta afirmació el Sr. Jové va encarregar un estudi forense a dos professionals que, en analitzar l’anatomia del cap, el nas i les orelles del retratat, i comparant-la amb altres fotografies “oficials” de Gaudí, van concloure que era “una identificació positiva”. El que em sobta és que aquesta anàlisi de l’anatomia es realitzés sobre un dibuix, ja que la imatge que es va presentar al congrés no era una fotografia, sinó una targeta de visita realitzada pel senyor Rovira, a partir d’un dibuix.

 

captura-de-pantalla-2016-10-09-a-les-19-37-50

 

L’altre gran descobriment fou que de cop i volta, la capella del Santíssim Sacrament de l’església de Sant Joan Baptista de Gràcia no era obra de Francesc Berenguer i Mestres, sinó d’Antoni Gaudí. L’autor d’aquesta tesi és el senyor Josep Maria Tarragona, enginyer, que afirma portar 15 anys investigant el tema.  A l’article llegim de la Vanguardia, i també a El Periódico llegim que el Sr. Tarragona basa la seva tesi en dotze arguments com la presència de trencadís gaudinià a les cúpules, les creus de Malta o la cal.ligrafia de les inscripcions, la profusió d’àngels a l’alar, etc….. tot i dir que no hi ha documents ni plànols pq aquests es van cremar durant els incendis de la setmana tràgica de 1909 i la Guerra Civil.

 

546425572016-10-20-19-24-42

 

Després de documentar «mínimament» l’obra de Berenguer, considero que aquests no poden ser  arguments vàlids per retirar-li  l’autoria de l’obra, ja que al fons Berenguer de l’Arxiu del Col.legi d’Arquitectes, trobem dibuixos realitzats per aquest on la mateixa creu, que no és la que es coneix com a creu de Malta (que és un model diferent de creu), és una constant en les seves obres tal i com es mostra en aquesta composició en la que es veu la creu de mossaïc que decora el sotre de la capella de Sant Joan de Gràcia, amb alguns dels dibuixos preparatoris realitzats per Berenguer i que es conserven a l’Arxiu del Coac.

 

2016-11-14-11-03-04

 

Altres exemples de creus les trobem en obres de Berenguer com aquestes que decoren diversos punts de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona com aquest detall de la barana de l’escala.

 

55579865

 

També fa referència a la cal.ligrafia, de la que l’Arxiu del Coac en conserva molts exemples, unes lletres que coincideixen totalment amb les que decoren la citada capella i Sant Josep de la Muntanya.

 

img_1562

 

A més a més, en el fons de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau, col.laborador de Berenguer i autor de l’altar que aquest va projectar per a la capella del Santíssim, trobem unes fotos anteriors a la seva destrucció, al darrere de les quals, i com sempre feia Camps i Arnau, hi ha escrit amb la seva lletra: “Altar (conjunt) projectat per l’arquitecte Francesc Berenguer Mestres, executat per Camps i Arnau”.

altar-reversaltar-anvers

angels-reversangels-anvers

arcs-reversarcs-anvers

 

Aquesta darrera imatge ens mostra una de les parets de la capella de Sant Joan de Gràcia, decorades amb mossaïc, i el confessionari dissenyat pel mateix Berenguer. Actualment aquests detalls no existeixen, ja que la capella va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola.

 

I així podriem anar «oposant-nos» amb documents, un a un tots els punts que va presentar el Sr. Tarragona per tal de poder «regalar» a Gaudí l’autoria de la capella del Santíssim.

 

Però tot i aquests petita investigació, no podem oblidar, com em va recordar i remarcar el rector de l’església de Sant Joan Baptista, M. Joan Torrent, «la sabiduria popular» dels seus feligresos, que durant anys i anys han explicat que l’obra era obra de Francesc Berenguer.

 

Llegiu més de Beli Artigas al seu blog CRITICART

Una respuesta a “Gaudí o Berenguer?”

  1. No sóc gaire amic de deixar comentaris als Blogs, però sí que em considero tan amic de Gaudí com el que més, amic i admirador de la seva creativitat inabastable. Admiro també la capacitat de la historiadora Beli Artigas per investigar i aportar consideracions interessants. És d’agrair que s’hagi penjat el seu article en el vostre blog i que cadascú pugui extreure’n les seves conclusions. La informació sempre és per compartir-la.
    Dubtar és humà i esdevé el motor de la recerca, tanmateix trobo en l’article de la Sra. Artigas uns dubtes que queden a l’aire sense resposta i amb alguna inexactitud en el seu plantejament.
    En relació a la fotografia de Gaudí feta per Leopoldo Rovira. Afirma La Sra. Artigas:
    “… la imatge que es va presentar al congrés no era una fotografia, sinó una targeta de visita realitzada pel senyor Rovira, a partir d’un dibuix.”
    La Targeta de visita és el més petit dels formats fotogràfics de l’època, conegut generalment en francès com “Carte de visite” o CDV, en aquest cas 10×6 Cms. La tècnica utilitzada és coneguda com Foto-pintura, en cap cas no es realitza a partir d’un dibuix, sinó que es pinten els detalls damunt la impressió fotogràfica per respectar escrupolosament l’original. Aquesta tècnica, així com la cronologia d’aquests avenços fotogràfics van ser explicats amb detall en el II Congrés Gaudí.
    No només les empremtes digitals serveixen per identificar una persona. Els forenses, aplicant tècniques científiques poden identificar persones per la forma del pavelló auditiu i per les particularitats de l’iris.
    Crec poder afirmar que el Dr. Narcís Bardalet és el forense més prestigiós de Catalunya, embalsamador de Dalí, autòpsia al General Prim, etc. així com autor de diversos llibres de temàtica forense, un metge reputat que no posarà en dubte la seva professionalitat amb vel·leïtats incertes. La Dra. María José Adserias, més jove però també de brillant carrera, ofereix tota la seva experiència de col·laboració amb la policia científica internacional.
    És més, la imatge de Gaudí per L. Rovira es troba a disposició de qualsevol persona que vulgui aprofundir en el seu estudi.
    El que no sembla lògic a nivell acadèmic és dubtar sense aportar.
    Xavier Jové

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *