Jujol i Montferri al Divendres de TV3

El tresorer d’Amics de Gaudí, Bartomeu Jané, ha participat aquest dimecres passat, dia 8 de febrer del 2017, en un especial sobre l’arquitecte Josep Maria Jujol i el Santuari de Montferri al programa Divendres de TV3.

 

Aquesta obra de Jujol, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí, va iniciar-se a l’any 1925 amb la col·locació de la primera pedra, però després d’una llarga aturada per diferents circumstàncies històriques, les obres no van acabar fins l’any 1999.

 

Jané, que és arquitecte i estudiós de la obra de Gaudí i Jujol, està molt vinculat amb l’estudi i difusió del Santuari. Res estrany, tenint en compte que el fort vincle de la seva familia en la segona fase d’acabament i conservació del mateix Santuari.

 

L’especial de TV3 reforça la visibilitat d’aquesta obra única; exemple del modernisme i de l’obra de l’arquitecte Jujol. Tal com explica Jané, «el Santuari significa molt en la trajectòria de Jujol; però també per a la gent de Montferri». Al cap i a la fi, recorda Jané, l’avia materna de l’arquitecte era del poble; i tota la gent de la zona es va implicar en el projecte.

 

En aquest enllaç, i a partir del minut 01:33:20, podeu veure el fragment del Divendres sobre el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri.

 

Montferri Jujol

Gaudí al Qüestions de Vida Cristiana

Diversos membres de la Junta d’Amics de Gaudí han publicat dos articles al número 254 de la revista Qüestions de Vida Cristiana (QVC), que edita la Fundació Joan Maragall en col·laboració amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM).

Els dos textos tracten des de diverses perspectives i d’una manera més o menys explícita, la personalitat i obra d’Antoni Gaudí. Ricardo Gómez Val i Bartomeu Jané analitzen en el seu article el paper que van desenvolupar en el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) diverses personalitats del moment, destacant entre ells a Gaudí. Concepció Peig, presenta un assaig sobre la interacció entre el sagrat i el profà a la ciutat contemporània, destacant les aportacions de l’arquitecte reusenc en aquest àmbit.

Primer Congrés Litúrgic de Montserrat

 

El vincle entre la litúrgia, l’arquitectura i l’art en el marc del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat és el nucli de l’article de Ricardo Gómez Val i Bartomeu Jané. La peça s’estructura en quatre parts, una per cada personalitat participant al congrés analitzada. Es tracta de dos clergues i dos arquitectes: el Dr. Pere-Joan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca; Mn. Manuel Trens; Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

 

Els autors destaquen que Gaudí va participar al Congrès amb gran il·lusió i interès; tot i que no es té gaire constància de l’impacte que va tenir en la seva obra. També comenten la palesa influència del cant Gregorià en Gaudí. Un dels responsables d’aquest fet va ser el Pare Sunyol, monjo del monestir de Montserrat i apassionat divulgador de la música gregoriana. Gaudí era un assidu de les sessions del benedictí al Palau de la Música Catalana.

 

L’interès de Gaudí per la litúrgia, però, no va començar a Montserrat. Gaudí ja havia participat al I Congrès d’Art Cristià de Catalunya (Barcelona, 1913) on havia quedat impressionat per la litúrgia com a via d’integració de la religió en l’arquitectura. Aquest concepte, de fet, és un dels trets característics de Gaudí, que prenen la seva màxima expressió al Temple Expiatori de la Sagrada Família.

 

El sagrat i el profà en el context urbà del s. xx

 

L’article de Concepció Peig desgrana diverses propostes sobre el significat de profà i sagrat en el context urbà contemporani i després, a la llum d’aquestes reflexions, es destaquen les solucions innovadores i transgressores que presenten en aquest sentit algunes de les obres de Gaudí a Barcelona. Gaudí, tot i beure de la tradició arquitectònica cristiana, desenvolupà un estil propi que reflectia la seva religiositat personal i evitava la còpia i estils com el neo-gòtic o el neo-romànic.

 

Al llarg del segle XX  l’espai sagrat i l’espai profà coexistien, però en cap cas s’integraven. Gaudí trenca amb això i fa un esforç per recuperar l’esperit sacre de l’espai. Home de fortes conviccions religioses, Gaudí partia del plantejament que la fe integra tota la persona i la seva expressió. En aquest sentit, l’arquitecte va afrontar explicitament l’espai i el temps sagrat en l’ambit de la societal urbana, sense “camuflar-los”. La seva obra és un fenomen excepcional que expressa una insistent manifestació del sagrat, mostrant lliures analogies i correspondències amb religions naturals o precristianes, i activant de forma intensa i progressiva nivells de significats col·lectius ben arrelats, no nomes en la construcció de temples, sinó també en l’arquitectura profana de tipus urbà. Va aconseguir fer aparèixer en la seva arquitectura el sentit del sagrat encara viu, pero latent, en molts homes del seu temps i del nostre.

 

El dinamisme que establí Gaudí entre sagrat i profà en el context urbà de Barcelona es únic i singular, en assenyalar en la indiferenciada homogenïetat espacial moderna de l’Eixample llocs privilegiats com la casa Batlló o la casa Milà. Amb aquests edificis Gaudí no només feia referencia a la naturalesa marítima i mediterrània de Barcelona, sinó que indicava alhora l’ordre primigeni, sagrat, expressat per la presència d’un eix vertical rematat amb una creu de 4 braços orientats a cadascun dels punts cardinals, com un axis mundi. Aquest tipus de creu significa la presencia d’un ordre, – el cosmos- , d’una estructura orgànica, contraria al caos o estat fluid i amorf del qual emergeix. Es la creu còsmica com a símbol universal del sagrat; expressa l’ordre còsmic integrat en un ordre racional humà. És com una matriu, una marca, que estableix una peculiar connectivitat entre el profà i el sagrat en la trama de la ciutat.

 

Llegiu l’article complet de R. Gómez-Val i B. Jané en PDF

Llegiu l’article complet de C. Peig en PDF

Llegiu més sobre la revista al web CatalunyaReligio.cat

Podeu descarregar tota la revista al web de la Fundació Maragall

CatalunyaCristiana entrevista Bartomeu Jané

El setmanari religiòs ha parlat amb l’arquitecte i tresorer d’Amics de Gaudí sobre arquitectura sacra. Durant l’entrevista, Jané va dedicar algunes paraules a l’arquitecte de Reus. De l’obra de Gaudí, Jané va comentar que «res no és sobrer i tot ve imposat per un esforç mental enginyós, que cerca la síntesi formal i constructiva en l’estudi acurat de la natura i les seves formes».

 

Arquitectura sacra

 

El gruix de l’entrevista, però, va girar entorn al lligam entre l’arquitectura i l’espiritualitat, que viu el seu màxim exponent a l’espai sacre. «En l’arquitectura sacra el fi és el culte, el mitjà, la litúrgia», comenta Bartomeu Jané. «Quan l’Església celebra la litúrgia en un lloc, ho omple de ‘significat’, i això representa que quan un ‘lloc’ està dedicat ritualment pel seu ús estable de la litúrgia, passa a integrar-se com un element propi de l’acció litúrgica de l’Església, i no com un subjecte passiu o una espècie de receptacle», explica Jané.

 

BartomeuJané_CatCrist

 

Bartomeu Jané és llicenciat en arquitectura per la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i màster universitari en Arquitectura i Art per la Litúrgia pel Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm a Roma. Jané és també tresorer d’Amics de Gaudí i un actiu divulgador de la figura i obra de l’arquitecte català, així com del seu coetani Josep Maria Jujol.

 

Llegiu-ne més a la pàgina web de CatalunyaCristiana