Ja pot visitar-se l’altar dissenyat per Gaudí a Tarragona

Des del passat dissabte 1 de juliol al matí, aquell que ho vulgui podrà visitar el Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona, l’esglèsia on es troba la primera obra documentada d’Antoni Gaudí. Es tracta d’un altar d’alabastre i marbre dissenyat per l’arquitecte quan encara era estudiant. Gaudí va realitzar el treball arrel que la seva única neboda, Rosa Egea Gaudí, ingressés al col·legi de Jesús i Maria de Tarragona. Gaudí, que era el tutor legal de la noia d’ençà la mort de la seva mare; va proposar a l’escola fer l’obra com a agraïment i també per fer front a les despeses de la seva neboda.

 

Fins ara, l’esglèsia només s’obria al públic cada cert temps per l’ofici litúrgic. Ara, però, també ho farà a d’altres visitants. Les visites inclouen una guia en paper on, a més de les característiques arquitectòniques, s’explica la vinculació de Gaudí amb l’espai i la part més religiosa. L’empresa organitzadora, Expertus Turismo y Ocio, està iniciant els tràmits per portar a l’espai una exposició d’àmbit internacional, ‘Gaudí i la misericòrdia‘.

 

Els visitants reben un dossier en quatre idiomes per conèixer a fons l’espai. Amb tot, la setmana vinent, l’empresa Expertus reunirà a diverses companyies que organitzen visites guiades perquè puguin preparar-se i incloure el santuari com un punt d’interès en les rutes per a grups que impulsen. Així, aquest espai formaria part de la ruta modernista que passeja la ciutat. Els diners recaptats amb les entrades es destinaran a millorar el santuari i restaurar parts que estan malmeses.

 

Llegiu més d’aquesta noticia al DiariMés.com

 

Tarragona projectarà un documental sobre Gaudí i Jujol

El pròxim 10 de març l’Ajuntament de Tarragona projectarà el documental «Jujol-Gaudí: Dos genis de l’arquitectura«. La projecció es realitzarà al Teatre Metropol, obra del mateix Jujol, a les nou de la nit. El documental vol, segons els seus productors, «esdevenir una peça més que col·labori en el coneixement i difusió del genial trencadís d’aquestes dues figures de l’arquitectura«. Les entrades pel visionat de la pel·lícula són gratuïtes, però cal invitació.

 

El film compta amb la participació de diverses personalitats del món de l’arquitectura i l’art. Entre elles, destaquen l’arquitecte i ex-president dels Estudis Gaudinistes Toshiaki Tange, l’arquitecte Oriol Bohigas, el professor i actual director de la Cátedra Gaudí Juan José Lahuerta i el fill de Jujol, Josep Maria Jujol, Jr. El documental és una producció de SAGASSE SL i ha estat dirigit per Luis Campo Vidal.

 

Sinopsi

 

Des de fa anys les portes del Modernisme obren cada dia per explicar als seus visitants les claus d’aquest moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX. Seguirem diversos guies prenent com a fil conductor una comparativa entre dos dels referents indiscutibles en l’estudi del Modernisme català: Gaudí i Jujol. Dos genis coetanis d’aquest moviment, però que van desenvolupar llenguatges propis i únics -anomenats gaudinians i jujolians-, al marge dels corrents estètics. Dues ments brillants que van col·laborar en les obres més emblemàtiques: Casa Batlló, Pedrera, Park Güell, Colònia Güell, Sagrada Família i van anticipar el camí de l’arquitectura moderna.

 

 

Llegiu més sobre aquesta notícia al web de Teatres de Tarragona

130 anys de l’única obra de Gaudí a Tarragona

Tarragona alberga una desconeguda joia gaudiniana que aquest 2017 celebra el seu 130è aniversari: l’altar del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Es tracta, segons alguns experts, de la primera obra de l’artista; dissenyada quan encara era estudiant i finalitzada després de la benedicció del temple, l’any 1879.

 

Antoni Gaudí, fill de Reus, tenia una gran vinculació amb el Camp de Tarragona; però aquesta és la seva única obra construïda a la contrada. L’encàrrec va sorgir arrel que la seva única neboda, Rosa Egea Gaudí, ingresses al col·legi de Jesús i Maria de Tarragona. Gaudí, que era el tutor legal de la noia d’ençà la mort de la seva mare; va proposar a l’escola fer l’obra com a agraïment i també per fer front a les despeses de la seva neboda.

 

Una obra injustament desconeguda

 

La inauguració de la capella es va celebrar el 7 de desembre de 1879 i va estar oficiada pel canonge i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, Joan Grau Vallespinòs. El sacerdot, natural de Reus com Gaudí, va mantenir una certa amistat amb l’arquitecte i li encarregà la construcció del Palau Episcopal d’Astorga quan, set anys després, va ser nomenat bisbe de la ciutat lleonesa.

 

Així doncs, tot i que força desconegut, l‘altar gaudinià de Tarragona té un paper clau en la trajectòria de l’arquitecte. A més, és una obra singular i única a la comarca que va veure néixer l’arquitecte. En aquest sentit, són molts els qui reclamen una major atenció i difusió d’aquesta obra. Segons informa el DiariMés, el Bisbat de Tarragona estaria estudiant algun tipus de celebració coincidint amb els 130 anys de l’altar.

 

El canonge Antonio Martínez Subies, responsable de l’església i del patrimoni artístic de la Catedral de Tarragona, ha recordat que la capella «és un espai de culte que obre les seves portes als fidels i que el més important és la seva funció religiosa»; però també ha afegit que «els tarragonins són els primers ignorants» de l’obra, i que caldria donar a conèixer més el llegat de Gaudí a la ciutat. «Qui té les prerrogatives és l’Ajuntament i la propietat, l’Arquebisbat, i ens hauríem de posar d’acord per poder fer visites en dies concrets», ha subratllat el canonge.

 

L’obra primerenca de Gaudí

 

L’altar del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, coneguda popularment com l’esglèsia de Jesús i Maria, està elaborat amb alabastre i marbre. Al frontal, l’altar presenta tres àngels en relleu sobre un fons blau i estrelles daurades, emmarcats en columnes blanques.

 

A la part posterior es troben dues escales que condueixen a un ostensori cilíndric elevat realitzat amb fusta daurada i amb dos àngels a banda i banda. L’ostensori va ser destruït durant la Guerra Civil, i el que es pot admirar ara és obra de Ferran Catellarnau. Al 1936 també van desaparèixer una imatge de la Verge, el sagrari i el manifestador; així com uns sitials que també havia ideat Gaudí.

 

Segons el Consell del Modernisme de la Ciutat de Tarragona, en acabar la guerra, no tot es va refer seguint la idea de l’artista. És el cas de l’actual cúpula superior, que avui dia és semiesfèrica, i que Gaudí va projectar per ser de forma parabòlica. També falten alguns relleus en la part frontal de les portes.

 

Altar Gaudí Tarragona 2

 

Llegeix més d’aquesta notícia al DiariMés.

Fotografia superior de Cristina Aguilar i inferior d’Alberich Fotògrafs.