Amics de Gaudí presenta su última publicación sobre la casa de Gaudí en el Park Güell

El pasado jueves se presentó en Casa Vicens un texto informativo sobre “La casa de Gaudí del Park Güell” de los doctores Gustavo García Gabarró y Concepció Peig. El acto fue precedido de una visita guiada a la Casa Vicens, en la que se pudo apreciar el original concepto de disposición espacial del arquitecto en esta obra primera, además de su específico imaginario. A continuación G. García Gabarró introdujo la presentación del texto hablando sobre la singularidad de Gaudí y  los objetivos de la asociación en la difusión y divulgación del legado Gaudí.

Acto seguido, C. Peig disertó sobre la casa en la que Gaudí vivió cerca de veinte años en el Park Güell, años en los que proyectó sus mejores obras. Destacó que a pesar de no haber sido proyectada por Gaudí sino por su principal ayudante, Francesc Berenguer, transmite con soluciones explícitas algunos aspectos esenciales de la arquitectura gaudiniana: las diferentes plataformas para observar y mirar el entorno exterior (niveles de terrazas, torre mirador, balcón de más de 180º de visión), que Gaudí potenció diseñado posteriormente un paseo de circunvalación que delimita la propiedad. También se destacó el particular concepto de iluminación  de interiores: la gran cantidad  de ventanas que permiten diferentes ángulos de luz, etc.  Con estas soluciones sencillas pero eficaces la presencia de Gaudí y su legado se materializa en esta casa no proyectada por Gaudí pero si vivida por él, y en la que en cierta manera dejó su impronta.

Después de la muerte de Gaudí la casa del Park Güell, fue adquirida por la familia Chiappo, que vivió en ella hasta 1948.  Posteriormente la Asociación Amics de Gaudí, -instalada en el Palau Güell desde su creación en 1952 como sección del Cercle  Artístic de San LLuc-, la compró. Para poder adquirirla solicitó la ayuda de diferentes personajes y entidades, entre las que se destacó  la de Salvador Dalí,  que en setiembre 1956 se prestó a realizar un gran evento en el Park Güell, al que acudieron cerca de 5000 personas. El evento supuso un fuerte empuje en la revalorización de Gaudí tanto a nivel de Barcelona como internacional.

Se puede adquirir el texto a través del mail: press@amicsdegaudi.com

Hazte socio de Amics de Gaudí y contribuye a que sigamos investigando y divulgando la vida y obra del arquitecto.

Gaudí o Berenguer?

La historiadora de l’art Beli Artigas Coll reflexiona sobre l’autoria de la Capella de Sant Joan de Gràcia, darrerament atribuïda a Gaudí. L’experta sosté que l’oratori no és obra de l’arquitecte reusenc, si no del mestre d’obres Francesc Berenguer (1866-1914).

 

Des d’Amics de Gaudí, hem volgut compartir aquest punt de vista amb els nostres socis i lectors amb l’objectiu de fomentar el debat i reflexionar sobre aquest afer. A continuació, reproduïm l’article íntegrament, que també pot consultar-se al blog CRITICART.

 

Encara Gaudí i Berenguer. Àngels, creus, mossaïc, cal·ligrafia i estudis forenses

 

captura-de-pantalla-2016-11-18-a-les-15-34-15

 

Amb aquesta fotografia del Panteó Regordosa al cementiri de Montjuïc de Barcelona, un projecte de Francesc Berenguer realitzat l’any 1895 per a la família Burés Regordosa, vull mostrar com els àngels, les creus i la cal.ligrafia, són elements recorrents a l’obra de l’arquitecte ja des dels seus primers anys.

 

Potser no cal arribar a la polèmica que va sorgir l’any 1929 entre defensor i detractors de Gaudí, entre els arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família (Sugranyes i Quintana) i el crític d’art Joan Sacs (pseudònim del pintor Feliu Elias), un tema molt interessant i que es mereix un article, però tampoc podem caure a la trampa que TOT és obra d’Antoni Gaudí.

 

En el seu moment i al seu voltant, hi havia altres grans arquitectes i artesans, com Francesc Berenguer i Mestres i Josep Maria Camps i Mestres, protagonistes de l’article de fa uns dies, i d’aquest.

 

Que Francesc Berenguer i Mestres va ser un dels principals col.laboradors de Gaudí ningú ho nega, i els documents ho corroboren, com aquest apunt que es conserva al fons Benguer a  l’Arxiu del Coac on podem veure uns comptes de l’arquitecte en els que llegim: Dia 27. Felip, Pascual (que es refereix a l’arquitecte Pascual Tintores, arquitecte municipal de Gràcia, pel que treballava com a deliniant Berenguer, i que moltes vegades li firmava els seus projectes, com per exemple la Casa Burés), i Gaudí.

 

2016-11-14-10-03-30

 

El passat 28 de setmbre de 2016 a El Periódico, i el dia 6 d’octubre de 2016 a La Vanguaria es publicaven les notícies «La Plaça de La Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí i  “Gaudí. Les obres i fotos inèdites” respetivament, on es feia referència a alguns dels “descobriment” que s’havien fet públics durant el II Congrés mundial sobre Antoni Gaudí.

 

gaudi_1878
Entre aquests “descobriments” destacaven la “fotografia en color” d’un  jove Antoni Gaudí, realitzada a l’estudi de Leopold Rovira de Barcelona, fotògraf que tenia taller a la Rambla del Centre núm. 37 des de l’any 1867.

 

ram34

 

El senyor Jové, descobridor de la “foto” a la xarxa, data aquesta imatge del “suposat” Gaudí en l’any 1878, quan l’arquitecte comptava amb 26 anys. Per avalar aquesta afirmació el Sr. Jové va encarregar un estudi forense a dos professionals que, en analitzar l’anatomia del cap, el nas i les orelles del retratat, i comparant-la amb altres fotografies “oficials” de Gaudí, van concloure que era “una identificació positiva”. El que em sobta és que aquesta anàlisi de l’anatomia es realitzés sobre un dibuix, ja que la imatge que es va presentar al congrés no era una fotografia, sinó una targeta de visita realitzada pel senyor Rovira, a partir d’un dibuix.

 

captura-de-pantalla-2016-10-09-a-les-19-37-50

 

L’altre gran descobriment fou que de cop i volta, la capella del Santíssim Sacrament de l’església de Sant Joan Baptista de Gràcia no era obra de Francesc Berenguer i Mestres, sinó d’Antoni Gaudí. L’autor d’aquesta tesi és el senyor Josep Maria Tarragona, enginyer, que afirma portar 15 anys investigant el tema.  A l’article llegim de la Vanguardia, i també a El Periódico llegim que el Sr. Tarragona basa la seva tesi en dotze arguments com la presència de trencadís gaudinià a les cúpules, les creus de Malta o la cal.ligrafia de les inscripcions, la profusió d’àngels a l’alar, etc….. tot i dir que no hi ha documents ni plànols pq aquests es van cremar durant els incendis de la setmana tràgica de 1909 i la Guerra Civil.

 

546425572016-10-20-19-24-42

 

Després de documentar «mínimament» l’obra de Berenguer, considero que aquests no poden ser  arguments vàlids per retirar-li  l’autoria de l’obra, ja que al fons Berenguer de l’Arxiu del Col.legi d’Arquitectes, trobem dibuixos realitzats per aquest on la mateixa creu, que no és la que es coneix com a creu de Malta (que és un model diferent de creu), és una constant en les seves obres tal i com es mostra en aquesta composició en la que es veu la creu de mossaïc que decora el sotre de la capella de Sant Joan de Gràcia, amb alguns dels dibuixos preparatoris realitzats per Berenguer i que es conserven a l’Arxiu del Coac.

 

2016-11-14-11-03-04

 

Altres exemples de creus les trobem en obres de Berenguer com aquestes que decoren diversos punts de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona com aquest detall de la barana de l’escala.

 

55579865

 

També fa referència a la cal.ligrafia, de la que l’Arxiu del Coac en conserva molts exemples, unes lletres que coincideixen totalment amb les que decoren la citada capella i Sant Josep de la Muntanya.

 

img_1562

 

A més a més, en el fons de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau, col.laborador de Berenguer i autor de l’altar que aquest va projectar per a la capella del Santíssim, trobem unes fotos anteriors a la seva destrucció, al darrere de les quals, i com sempre feia Camps i Arnau, hi ha escrit amb la seva lletra: “Altar (conjunt) projectat per l’arquitecte Francesc Berenguer Mestres, executat per Camps i Arnau”.

altar-reversaltar-anvers

angels-reversangels-anvers

arcs-reversarcs-anvers

 

Aquesta darrera imatge ens mostra una de les parets de la capella de Sant Joan de Gràcia, decorades amb mossaïc, i el confessionari dissenyat pel mateix Berenguer. Actualment aquests detalls no existeixen, ja que la capella va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola.

 

I així podriem anar «oposant-nos» amb documents, un a un tots els punts que va presentar el Sr. Tarragona per tal de poder «regalar» a Gaudí l’autoria de la capella del Santíssim.

 

Però tot i aquests petita investigació, no podem oblidar, com em va recordar i remarcar el rector de l’església de Sant Joan Baptista, M. Joan Torrent, «la sabiduria popular» dels seus feligresos, que durant anys i anys han explicat que l’obra era obra de Francesc Berenguer.

 

Llegiu més de Beli Artigas al seu blog CRITICART